Parella de fet i pensió de viduïtat
És necessari que la constitució d’una parella de fet estigui registrada o documentada públicament perquè es reconegui el dret a la pensió de viduïtat?
Ens ha semblat interessant compartir el contingut de la recent Sentència del Tribunal Suprem per a unificació de Doctrina 1262/2023 de 21 de desembre de 2023, que conclou el no dret a la pensió de viduïtat per falta d’acreditació deguda de la convivència.
El supòsit de fet del que part la resolució del Tribunal Suprem és el següent: la demandant sol·licita la prestació de viduïtat després de la defunció sobtada de la seva parella. Els implicats van ser parella durant almenys 8 anys, van tenir una filla en comú i van iniciar la tramitació de l’expedient matrimonial davant el Registre Civil que van paralitzar i poc temps més tard mor de manera sobtada un dels integrants de la parella.
La demandant reclama davant l’INSS la prestació de viduïtat, sent rebutjada en via administrativa i reconeguda en la via judicial.
Aquesta Sentència que reconeix la prestació a favor del supervivent és recorreguda per l’INSS. Finalment, el Tribunal Suprem acaba resolent a favor de l’Administració rebutjant el dret sol·licitat en considerar que
(…) encara que l’acreditació de la convivència pot realitzar-se per qualsevol mitjà de prova que tingui força suficient per a procurar convicció sobre aquest tema, sense que necessàriament hagi de ser-ho pel certificat d’empadronament, l’existència de la parella de fet ha d’acreditar-se en els concrets termes establerts en la norma, no tenint validesa a aquests efectes altre tipus de documents, com la targeta sanitària en la qual la demandant figura com a beneficiària del causant, emesa per l’INSS (STS 1-6-16, rcud.207/15); el certificat d’empadronament (STS 07-12-16. rcud.3765/14) com és el nostre cas; el Llibre de Família (STS 03/05/11, rcud.2170/10; 23/01/12, rcud.1929/11 , 23/02/16, rcud.3271/14-); el testament nomenant hereva a la persona amb la qual es conviu ( STS 26-11-12, rcud.4072/11); les disposicions testamentàries dels convivents en les quals, a més de llegar una quota del 30% de la seva herència a l’altre, manifesten que tots dos convivien maritalment (STS 9-10-12, rciud.3600/11); el certificat municipal de la reserva per a la cerimònia nupcial (STS 23-6-15, rcud.2578/14 ; o la condició de beneficiària del Pla Pensions del causant (STS 17-12-15, rcud.2882/14).
Ens sembla interessant aquesta resolució a fi d’aclarir i recomanar la formalització deguda de les parelles de fet a fi d’evitar situacions sobrevingudes no desitjades.
Quins són els requisits per a sol·licitar aquesta prestació?
L’article 221 de la Llei General de la Seguretat Social, aprovada per Reial decret legislatiu 8/2015 de 30 d’octubre (BOE 31 d’octubre) estableix que tindran dret a pensió de viduïtat les parelles de fet constituïdes, per anàloga relació d’afectivitat conjugal, pels qui no trobant-se impedits per a contreure matrimoni, no tingui vincle matrimonial amb una altra persona i acreditin una convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant i amb una durada ininterrompuda no inferior a cinc anys.
No obstant això, l’existència de parella de fet s’acreditarà mitjançant certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents en les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic en el qual consti la constitució de la parella.
Tant l’esmentada inscripció com la formalització del corresponent document públic hauran d’haver-se produït amb, almenys, dos anys d’antelació a la defunció del causant.
Com s’acredita el requisit de la constitució de la parella de fet a què es refereix l’incís segon de l’article 221.2 de la LGSS?
La norma estableix l’exigència de dos requisits simultanis perquè el membre supervivent de la “parella de fet” pugui obtenir la pensió de viduïtat:
- d’un costat, la convivència estable i ininterrompuda durant el període de cinc anys
- d’un altre la publicitat de la situació de convivència amb caràcter constitutiu i antelació mínima de dos anys a la defunció la inscripció en el registre de parelles de fet (en algun dels registres específics existents en les Comunitats Autònomes o Ajuntaments del lloc de residència) o la constància de la seva constitució com a tal parella en document públic.
La pensió de viduïtat que la norma estableix no és en favor de totes les parelles “de fet” amb cinc anys de convivència acreditada, sinó en exclusiu benefici de les parelles de fet “registrades” si més no dos anys abans [o que han formalitzat la seva relació davant Notario en iguals termes temporals] i que així mateix compleixin aquell requisit convivencial.
És important entendre que l’existència de la parella de fet ha d’acreditar-se en els concrets termes establerts en la norma.
Ni la targeta sanitària en la qual el supervivent figura com a beneficiari del causant, emesa per l’INSS, ni el certificat d’empadronament ni el Llibre de Família, o fins i tot el testament nomenant hereva a la persona amb la qual es conviu o les disposicions testamentàries dels convivents en les quals manifesten que tots dos convivien maritalment o el certificat municipal de la reserva per a de la celebració de la cerimònia nupcial, no és prova suficient per a tenir plenament dret a la percepció de la prestació de viduïtat.
Summary
Article Name
Parella de fet i pensió de viduïtat
Description
Ens ha semblat interessant compartir el contingut de la recent Sentència del Tribunal Suprem per a unificació de Doctrina 1262/2023 de 21 de desembre de 2023, que conclou el no dret a la pensió de viduïtat per falta d'acreditació deguda de la convivència
Author
Josep Domenech Delsors
Publisher Name
Domenech Delsors Advocats
Publisher Logo
