La devolució dels crèdits ICO i la nova Sentència del Jutjat de Primera Instància 29 de Barcelona 236/2023.
La Covid-19 sembla ja molt llunyà, però no així totes les seves conseqüències. Han passat cinc anys des de la declaració de l’Estat d’Alarma, i continuem vivint les conseqüències econòmiques d’aquest període, en vèncer els avals dels crèdits ICO.
El Govern d’Espanya va promulgar el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19. El seu capítol III establia diverses mesures de garantia de liquiditat per a sostenir l’activitat econòmica davant les dificultats transitòries conseqüència de la situació generada per la Covid-19, entre altres es va aprovar una línia d’avals per compte de l’Estat per a empreses i autònoms de fins a 100.000 milions d’euros, que cobriria tant la renovació de préstecs com nou finançament per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònics i entitats de pagaments, per a atendre les seves necessitats derivades, entre altres, de la gestió de factures, necessitat de circulant o altres necessitats de liquiditat, incloent-hi les derivades de venciments d’obligacions financeres o tributàries, per a facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la Covid-19.
Així mateix, com a complement a la mesura anterior, es va permetre ampliar la capacitat d’endeutament net de l’Instituto de Crédito Oficial en la Llei de Pressupostos de l’Estat en 10.000 milions d’euros, per a facilitar immediatament liquiditat addicional a les empreses, especialment a les pimes i als autònoms, a través de les Línies d’ICO de finançament ja existents.
L’Instituto de Crédito Oficial (ICO) és un banc públic amb forma jurídica creat per al suport a empreses. Les línies ICO són línies de finançament amb les quals l’ICO facilita fons a les empreses i autònoms per a finançar la seva activitat amb la intermediació de les entitats de crèdit. Així, les línies ICO financen aquesta activitat a curt, mitjà o llarg termini, per a qualsevol mena d’inversió i en unes condicions més competitives.
Això implica que una entitat financera pot concedir un préstec a pimes i autònoms i que el 80% (en alguns casos és un percentatge menor) del mateix ho garanteix l’Estat, de tal forma que si resulta impagat l’Estat respondria en aquesta proporció.
En el 2020, autònoms i empreses van rebre més de 114.000 milions d’euros de finançament a través de la Línia d’Avals de l’ICO, segons dades del Govern. En el moment de formalitzar-se aquests crèdits, l’ICO garantia fins al 80% del préstec avalant el prestatari únicament el 20% restant.
Per a formalitzar aquests crèdits les entitats bancàries van exigir en molts casos avals personals d’aquests crèdits com a requisit de concessió del crèdit, sense la transparència deguda d’aquest requisit, avals que subscrivien els administradors de les companyies o el mateix autònom, sense realment exigir una explicació detallada de les conseqüències que aquest aval podia arribar a tenir.
Arribat el venciment d’aquests crèdits (atorgats per un màxim de 5 anys) poden donar-se dos escenaris diferents: al seu venciment se satisfà el deute o bé no pot retornar-se aquest préstec. En aquest últim cas l’ICO pot dur a terme accions legals per a recuperar els diners prestats, incloent-hi demandes judicials i l’execució de béns hipotecats contra deutor principal i avalador solidari.
El préstec ICO avala fins al 80% del seu import, de tal forma que, en cas d’incompliment, l’Estat respondria en aquesta proporció. No obstant això, les entitats bancàries quan van començar amb aquesta mena de préstecs, malgrat tenir la cobertura del 80% del capital de l’Estat a primer requeriment a través de l’ICO en un 80% (en el cas de PIMES i autònoms) o del 70% (per a la resta d’empreses), en alguns casos, van exigir l’aval personal solidari de l’autònom, soci o administrador, signant aquests el préstec en la creença que la seva responsabilitat estava limitada al 20% o, si és el cas, al 30% restant del préstec, en cas d’impagament. Circumstància que va portar molts empresaris a endeutar-se, posant en perill el seu patrimoni personal sense saber que anaven a respondre del 100% de l’import de l’operació.
I aquest és l’escenari en el qual ens trobem. L’avalador pot veure’s immers en un procediment judicial d’execució comprometent el seu patrimoni, en reclamar-li l’entitat financera el 100% del deute (i no el 20% com molts avaladors creien).
Arribat l’impagament d’aquests crèdits les entitats han procedit a reclamar i executar el 100% del deute (i no el 20% com molts avaladors creien).
És del nostre interès compartir el raonament de la Sentència del Jutjat de Primera Instància 29 de Barcelona 236/2023 per a arribar a concloure la reducció al 20% com a límit a la reclamació formulada per l’entitat financera enfront de la reclamació del 100% del deute avalat solidàriament.
Els fets que jutja la Sentència són els següents: Una Societat mercantil va pactar amb el Banc X un préstec amb aval personal; l’administrador va assegurar que garantia el 20% del crèdit i la resta del 80% ho feia l’Estat. Va assegurar també l’administrador que no hagués signat l’aval si hagués sabut que era del 100% i que tenia la certesa que a l’ésser “un contracte especial per la COVID” només garantia el 20% del préstec.
La Sentència acaba reduint la responsabilitat de reclamació contra els avaladors al 20% de l’import total del capital concedit, enfront del 100% reclamat.
El fonament del fallo es troba en apreciar error com a vici del consentiment; és a dir es va produir una creença errònia d’allò que s’estava contractant, en la mesura que en tractar-se d’un préstec ICO avalat per l’Estat els actors només assumien una fiança del 20%. La jurisprudència del Tribunal Suprem té establert que existeix error com a vici del consentiment quan la voluntat del contractant es forma a partir d’una creença inexacta; quan la representació mental que serveix de pressupost per a la realització del contracte és equivocada o errònia. D’acord el nostre Codi Civil estableix que no hi ha contracte sinó quan concorri consentiment dels contractants que serà nul el consentiment prestat per error i que perquè l’error invalidi el consentiment haurà de recaure sobre la substància de la cosa que fos objecte del contracte o sobre aquelles condicions de la mateixa que principalment hagués donat motiu a celebrar-ho.
Hi ha sortida enfront de la reclamació del 100% del crèdit impagat seguint l’argumentari de la Sentència analitzada.
Summary
Article Name
La devolució dels crèdits ICO i la nova Sentència del Jutjat de Primera Instància 29 de Barcelona 236/2023.
Description
És novedosa la Sentència del Jutjat de Primera Instància 29 de Barcelona 236/2023que arriba a concloure la reducció al 20% com a límit a la reclamació formulada per l'entitat financera enfront de la reclamació del 100% del deute avalat solidàriament.
Author
Josep Domenech Delsors
Publisher Name
Domenech Delsors Advocats
Publisher Logo
