El parany de l’IRPH: ja no és una clàusula abusiva?

18 gener, 2018
Dret mercantil

El passat 14 de desembre de 2017 el Tribunal Suprem va canviar de criteri passant a considerar la clàusula de l’Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris, IRPH, com plenament vàlida i per tant ni és nul·la ni és abusiva.

Recordem breument què és la clàusula IRPH: A Espanya la majoria de les hipoteques estan referenciades a l’Euríbor. Això significa que, segons pugi o baixi aquest índex, el consumidor pagarà més o menys quota hipotecària. El segon mètode de càlcul més utilitzat és l’IRPH.

L’IRPH era un índex “fabricat” pels mateixos bancs, ja que s’elabora segons els préstecs que concedeixen. El valor d’aquest índex s’obté mitjançant el càlcul de la mitjana mensual de l’interès que els bancs apliquen sobre les hipoteques de nova constitució.

Fins ara l’aplicació de la clàusula IRPH estava sent fortament qüestionada i debatuda en considerar aquest sistema de càlcul gens transparent, manipulable i abusiu i suposar una càrrega financera molt major a altres indicadors. Hi ha múltiples sentències en aquest sentit i milers de demandes pendents de resolució. Era una postura proteccionista del consumidor enfront de l’abús dels bancs.

No obstant això, el Tribunal Suprem ha sorprès a tots els que ens dediquem al dret, en variar el criteri majoritari mantingut fins avui. Per arribar a aquesta conclusió el Tribunal Suprem qualifica la clàusula que estableix el tipus de l’IRPH com una condició general de la contractació perquè no ha estat negociada i ha estat redactada per ser incorporada a una multitud de contractes, característiques que defineixen aquest tipus de clàusules pròpies dels contractes d’adhesió.

El Tribunal determina que l’índex IRPH està legalment previst i que, per tant, el control de transparència de la clàusula que ho preveu no pot incloure un control sobre la seva normativa reguladora, ja que tant la Llei de Condicions Generals de Contractació (LCGC) com la Directiva 93/13 de protecció dels consumidors, exclouen del seu àmbit d’aplicació les condicions generals que reflecteixin disposicions legals o administratives.

La Sentència considera la clàusula gramaticalment clara i correctament escrita i passa a continuació a analitzar si compleix els estàndards de transparència. En aquest punt, considera que el consumidor va poder advertir la importància del seu contingut tant des del punt de vista econòmic com a jurídic i que, a més, no podia resultar-li estranya en ser un índex consistent en una mitjana dels índexs hipotecaris de totes les entitats que actuen a Espanya i ser conegut. Considera també “senzill” per a un consumidor mitjà mínimament informat, conèixer els diferents tipus que solen utilitzar-se en les clàusules d’interès remuneratori i no és exigible a l’entitat bancària, l’obligació d’informar prèviament dels principals tipus d’interès que s’utilitzen al mercat hipotecari ni tampoc donar la possibilitat de triar entre la referència de l’Euríbor o a l’IRPH.

S’ha anat mantenint des de diversos sectors, que estadísticament els préstecs hipotecaris referenciats a l’IRPH són més cars que els referenciats a l’Euríbor; el Tribunal considera que aquest raonament no és vàlid perquè es realitza retrospectivament i perquè hauria de comprovar-se durant tota la vida del préstec, en aquest cas 35 anys.

Però a l’hora d’emetre aquesta Sentència, la Sala va comptar amb el vot particular contrari dels magistrats Francisco Javier Orduña i Francisco Javier Arroyo Fiestas. Aquests dos magistrats consideren i aporten la fórmula d’aplicació del tipus IRPH, que és un índex clarament complex per ser comprès pel prestatari i que això li priva de la possibilitat de comprendre la seva transcendència econòmica i la repercussió que est té al llarg de la vida del contracte. Consideren que la clàusula emmalalteix de la transparència requerida i no supera el control mínim exigit mantenint i per això hauria de ser qualificada d’abusiva i nul·la.

A parer meu aquesta controvertida sentència del Tribunal Suprem no marcarà un punt d’inflexió; probablement el Tribunal de Justícia de la Unió Europea tingui alguna cosa que dir sobre aquest tema, més si tenim en compte el Vot particular dels magistrats Francisco Javier Orduña i Francisco Javier Arroyo Fiestas en sentit contrari pel qual sembla de la Sala, en mantenir el raonable i justificat criteri que l’IRPH és un índex molt complex per ser comprès pel prestatari i en conseqüència li limita poder comprendre amb claredat les conseqüències econòmiques i la repercussió en el cost de la hipoteca en comparació a altres índexs comunament utilitzats.

D’aquest raonament aquests dos magistrats conclouen que la clàusula IRPH manca de la transparència requerida, criteri que aquest despatx Domenech Delsors comparteix plenament.