El Dret a la devolució del pagat per plusvàlua
El Tribunal Suprem revisa la seva anterior jurisprudència i declara que cal obtenir la devolució del pagat per plusvàlua municipal quan no es va obtenir increment de valor del terreny, encara que la liquidació sigui ferma.
Recentment hem tingut accés a la sentència de 28 de febrer de 2024, ponència del magistrat Rafael Toledano Cantero, l’alt tribunal revisa la seva anterior jurisprudència, establerta en diverses sentències de maig de 2020.
La Secció Segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, en la sentència de 339/2024, de 28 de febrer, ha declarat que cal obtenir la devolució del pagat per plusvàlua municipal -l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana- en liquidacions tributàries fermes, quan en la transmissió per la qual es va girar la liquidació tributària no va existir increment del valor dels terrenys i, per tant, es va pagar per un guany que realment no es va produir.
L’obstacle per a la devolució del pagat en tal concepte era que, en els casos de liquidacions fermes, és a dir, que no es van recórrer dins de termini, no existia un llit clarament establert en la legislació tributària per a obtenir la revisió d’ofici d’aquestes liquidacions, encara que fossin el resultat d’haver aplicat una llei inconstitucional.
La sentència del Tribunal Constitucional 59/2017 d’11 de maig va declarar inconstitucional determinades normes de la regulació de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, sempre que en la transmissió gravada no s’havia produït un increment del valor dels terrenys. Però la doctrina jurisprudencial fins ara havia vingut considerant que aquesta declaració d’inconstitucionalitat, pels termes parcials i condicionats en què es va realitzar, no podia afectar els actes de liquidació fermes i consentits, per no existir llit de revisió d’ofici en la Llei General Tributària.
La recent Sentència conclou que, al no existir cap limitació d’efectes en la declaració d’inconstitucionalitat que va fer la sentència del Tribunal Constitucional 59/2017, les liquidacions fermes per plusvàlua que van obligar a pagar als contribuents en aquests casos, en els quals no va existir cap increment de valor dels terrenys, són nul·les de ple dret, i que la regla general que imposa la Constitució per a aquests casos és limitar al màxim possible els efectes de la llei inconstitucional.
El Tribunal Suprem valora que l’aplicació de la llei inconstitucional ha imposat, en aquests casos, una càrrega tributària allí on no havia existit cap augment de valor ni riquesa que pogués ser sotmesa a tributació. Considera el Tribunal Suprem que en aquestes situacions existeix vulneració del principi de capacitat econòmica i de prohibició de confiscatorietat garantit per l’article 31.1 de la Constitució Espanyola, i que la mateixa Constitució imposa que es deixin sense efecte, en tot el que sigui possible, ja que són efectes de l’aplicació d’una llei inconstitucional.
Amb aquesta perspectiva d’interpretació conforme a la Constitució, el Tribunal Suprem afirma que l’article 217.1. g) de la Llei General Tributària sí que permet la revisió d’ofici d’aquestes liquidacions fermes en casos d’inexistència d’increment de valor dels terrenys, ja que, encara que la redacció de la Llei General Tributària no és explícita a acollir aquests casos com a supòsits de nul·litat de ple dret, la pròpia Constitució i la Llei orgànica del Tribunal Constitucional permeten qualificar de nul·les aquestes liquidacions, i que aquest conjunt de normes constitucionals habiliten per a acudir a la revisió d’ofici i sol·licitar dels Ajuntaments la devolució de l’import pagat per tals liquidacions, amb els interessos corresponents.
Dit d’una altra manera, la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, ve a establir que:
1) Qualsevol situació que susciti dubtes sobre si va existir o no aplicació de la norma a un supòsit en el qual resultaria inconstitucional pot resoldre’s en el curs del propi procediment de revisió d’ofici.
2) Per això, si la situació no concorre amb la suficient evidència, la revisió d’ofici haurà de ser rebutjada.
3) La revisió d’ofici ha de prendre en consideració (ponderar) tots els interessos concernits, i, especialment, si ha existit afectació substancial de principis constitucionals per l’acte ferm d’aplicació de la norma declarada inconstitucional.
4) En el cas de les liquidacions per Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana que haguessin gravat transmissions en les quals no hagi existit increment del valor del sòl, no es pot obviar que no sols es tracta d’actes nuls, sinó que, a més, són actes que han produït una lesió efectiva d’un principi de rang constitucional, el de capacitat econòmica com a fonament i límit de l’obligació de contribuir al sosteniment de les càrregues públiques, i han vulnerat de manera real i efectiva la prohibició de confiscatorietat de l’article 31.1 de la Constitució, per la qual cosa el restabliment del ple respecte a la Constitució exigeix la possibilitat d’obrir el llit de revisió de tals actes, per a impedir la perpetuació d’una lesió d’aquests valors constitucionalment protegits.
5) Per contra, no existeix gens d’interès jurídic digne de protecció que s’oposi a la revisió d’ofici, ni ho reclama el principi de seguretat jurídica, perquè la seguretat jurídica precisament es garanteix a través de la remoció d’efectes dels actes que, d’una altra manera, perpetuarien una lesió de principis constitucionals protegits en l’article 31.1 de la Constitució.
6)
La potestat de revisió d’ofici haurà de ponderar el temps transcorregut des que es va produir l’ingrés de la quantitat liquidada per l’acte nul de ple dret fins que s’insta la revisió.
Amb aquesta resolució judicial es fixa criteri en una qüestió que ha estat resolta de manera dispar en els diferents Jutjats i Tribunals contenciós-administratius, i es modifica la pròpia jurisprudència del Tribunal Suprem.