La resolució de conflictes, arbitratge i mediació.

El juny passat 2017 la comissió d’assumptes jurídics de la CEE va publicar un interessant informe sobre l’aplicació de la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils.

L’informe conclou sol·licitant als estats membres que intensifiquin els seus esforços per fomentar el recurs a la mediació en litigis civils i mercantils amb campanyes d’informació adequades oferint als ciutadans i a les persones jurídiques informació adequada i completa en relació amb l’objecte del procediment i els seus avantatges en termes d’estalvi de temps i diners així com per millorar la cooperació entre els professionals de la justícia a aquest efecte.

Entenem aquest informe com una aposta clara per afavorir la conscienciació en relació amb la utilització de vies alternatives per a la solució de conflictes fos de l’àmbit judicial. Cert és que hi ha una excessiva judicialització dels conflictes que redunda en el col·lapse dels Jutjats i el retard en les seves resolucions, la qual cosa és un clar perjudici per a totes les parts implicades.

Dos són les vies extrajudicials de solució de conflictes, la mediació i l’arbitratge, conceptes que sovint solen confondre’s.

L’arbitratge és un sistema de “justícia privada” alternatiu al procediment que se segueix en els tribunals de justícia per resoldre els conflictes dels particulars que la Llei ha posat a l’abast dels ciutadans a fi que aquests puguin posar fi a les seves diferències mitjançant la intervenció d’un tercer neutral “àrbitre” qui resol la controvèrsia a través d’un “laude” (vinculant i equivalent a una sentència del jutge) sense necessitat d’acudir als tribunals de justícia.

El procediment d’arbitratge és més senzill que el judicial. Es regula per la Llei d’arbitratge i permet gran intervenció de les parts en els diferents aspectes del procés inclosa la participació en l’elecció d’àrbitres. Un avantatge clar és la rapidesa; l’arbitratge ha de resoldre’s en 6 mesos. Ara ben el resultat és definitiu i el laude és inapel·lable. No hi ha segona oportunitat de revisió. El cost de l’arbitratge és major que el judicial però també és cert que ha de valorar-se els avantatges econòmics en obtenir una decisió definitiva.

La mediació és un mètode per resoldre conflictes que gens té a veure amb l’arbitratge (per més que tots dos conceptes es confonen amb freqüència). En aquest escenari hi ha un conflicte, dos (o més) parts, i un tercer la tasca del qual no és decidir ni oferir una solució sinó facilitar la comunicació i el procés de negociació entre les parts amb la finalitat de què aquestes arribin a un acord satisfactori per a ambdues.

És, per tant, un mètode per agilitar la negociació entre les parts i no un procés litigiós (ni judicial ni arbitral). Les seves característiques més significatives són:

1. Són les parts les que controlen el procediment de mediació, fins a tal punt que si una no està còmoda de com s’estructura, o com s’està desenvolupant, pot acabar la mediació sense conseqüències.
2. Són les parts les que designen o accepten el mediador.
3. La mediació està dissenyada per resoldre el conflicte molt ràpidament, generalment en unes poques sessions.
4. Executar: un acord entre les parts aconseguit en una mediació tindrà acció executiva si s’eleva a escriptura pública, si bé en la pràctica, en ser acords aconseguits voluntàriament, el grau de compliment voluntari és molt major.
5. Costos: en ser un procediment tan ràpid, els costos d’una mediació en comparació d’un judici o arbitratge són molt menors.
6. No impedeix el recurs a l’arbitratge o plet: la iniciació d’una mediació no implica que no es pugui recórrer a l’arbitratge o plet si no s’arriba a un acord. Finalitzada la mediació sense acord, les parts són lliures de prendre les accions que considerin pertinents en la millor defensa dels seus drets.
7. Secret professional: és de destacar que la norma atorga naturalesa de secret professional a la labor del mediador, que té per objecte protegir tota la informació que les parts decideixin impartir al mediador durant la mediació.

Tots dos procediments, mediació i arbitratge són el dia d’avui infrautilitzades. N’hi ha prou amb revisar les estadístiques més recents i la seva evolució.

Últimes estadístiques publicades pel Tribunal Arbitral de Barcelona:

Amb les xifres a la mà hi ha una clara infrautilització d’ambdues vies de solució. Malgrat això, cal seguir treballant en aquesta línia i en cap cas subestimar els beneficis d’ambdues vies. 

Summary

Article Name

Resolució de conflictes, arbitratge i mediació.

Description

Dos són les vies extrajudicials de solució de conflictes, la mediació i l'arbitratge, conceptes que sovint solen confondre's...

Author

Josep Domenech Delsors

Publisher Name

Domenech Delsors Advocats

Publisher Logo