La temporalitat de la prestació compensatòria, conforme al Codi Civil de Catalunya.
Un dels efectes del divorci, la separació o la nul·litat del matrimoni, és la concessió o no de la prestació compensatòria al cònjuge. Diu l’article 233-14 Codi Civil de Catalunya: “El cònjuge la situació econòmica del qual com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada”.
Aquesta prestació, segueix dient el mateix precepte, no excedirà “del nivell de vida que gaudia durant el matrimoni ni del que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills que és prioritari”.
Per fixar tant la seva quantia com la seva durada, el Jutge valorarà molts fets no exempts de controvèrsia i de manera especial: la posició econòmica dels cònjuges, les tasques familiars durant la convivència quan aquesta circumstància ha reduït la capacitat d’un dels cònjuges per obtenir ingressos, les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges tenint en compte l’edat, l’estat de salut i la forma en què s’atribueix la guarda dels fills, la durada de la convivència i, si escau, les noves despeses familiars del deutor.
I, arribant al tema que ens ocupa, assenyala l’article 233-17.4 del Codi Civil de Catalunya que “la prestació compensatòria en forma de pensió s’atorga per un període limitat, tret que concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin fixar-les amb caracter indefinit”.
Vegem, per tant, les diferents maneres en què els nostres tribunals han resolt el tema del termini i durada de la pensió compensatòria.
- Sentència de 29 d’octubre de 2015 del TSJ Catalunya: pensió compensatòria atorgada mantenint la quantia amb el límit de dos anys, a explicar des de la sentència; va entendre el Tribunal que en aquest temps l’esposa haurà pogut augmentar els seus ingressos i prendre decisions en relació amb la rendibilitat del seu patrimoni.
- El mateix Tribunal en una altra resolució anterior, de 27 de novembre de 2014, va considerar que no es donaven les circumstàncies excepcionals de l’article 233-17.4 Codi Civil de Catalunya, per fixar de manera indefinida la prestació, doncs la creditora va treballar durant 16 anys i encara que no tingués formació qualificada va disposar de temps lliure, donada l’edat de les seves filles, i d’un patrimoni de 400.000 euros que podia rendibilitzar, sent temps bastant els nou anys pels quals es va concedir de compensatòria 1.200 euros.
- Les Audiències Provincials no són en absolut unànimes a l’hora de determinar un límit en el temps que varia en funció de les característiques, situació personal i patrimonial del beneficiari:
- Es va fixar la prestació compensatòria per un període de dos anys, SAP Barcelona, Secció 18ª, de 14 de maig de 2015, en valorar-se la seva vida laboral, la durada de la convivència abans i després del matrimoni, de 10 anys, i l’edat del fill menor, de 5 anys, que ha quedat sota la guarda materna.
- S’entén suficient el període d’un any en la concessió de la pensió per import de 150 euros, posat la convivència del matrimoni no va aconseguir els quatre anys i, a més, l’esposa disposa de la propietat indivisa del domicili familiar, l’ús del qual li va ser atribuït en exclusiva, SAP Barcelona, Secció 12ª, de 18 de febrer de 2015.
- La mateixa secció de l’Audiència Provincial de Barcelona, en Sentència de 12 de febrer de 2015, va valorar també l’atribució de l’ús de l’habitatge juntament amb les despeses de l’obligat, al pagament de la prestació, com a hipoteca, i la va establir per un període de sis anys.
- L’Audiència Provincial de Lleida, Secció 2ª, en Sentència de 24 d’octubre de 2014, va limitar la compensatòria a quatre anys, doncs, encara que el matrimoni va durar 24, l’esposa va seguir treballant en la mateixa activitat que realitzava durant la convivència.
- L’Audiència Provincial de Tarragona, Secció 1ª, de 10 de maig de 2014, va valorar, tant per determinar la quantia com el termini de la prestació, que el matrimoni va durar 18 anys, l’esposa, de 43, havia tingut treballs, encara que intermitents, i s’havien extingit el subsidi per víctima de violència domèstica i la prestació de desocupació, mancant d’ingressos i de treball, conseqüentment se li concedeix una compensació de 300 euros per quatre anys.
- Quant als casos en els quals existeixen circumstàncies excepcionals per les quals la pensió compensatòria es fixa per temps indefinit:
- Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 12ª, de 26 de juny de 2015, la concedeix de manera indefinida, doncs el cessament de l’activitat laboral de l’esposa es va deure a cura dels seus fills durant els 25 anys de matrimoni i manca d’especial capacitació laboral.
- En el cas analitzat per la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 12ª, de 6 de maig de 2015, es justifica la concessió de la pensió en tenir l’esposa una discapacitat visual, per la qual percep una pensió de 600 euros, i estar impossibilitada tant per treballar com per dedicar-se al projecte familiar de la Masia, no s’estableix límit temporal, però podrà extingir-se si aconsegueix treball o modificar-se si l’obligat es veiés afectat pel ERE de la seva empresa.
- La mateixa Secció de l’Audiència Provincial de Barcelona, en Sentència de 26 de febrer de 2015, no l’extingeix ni la limita, doncs persisteix la malaltia de l’esposa que no ha tingut oportunitats laborals, però sí es redueix davant la jubilació del marit.
- Es valora el supòsit de la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 18ª, de 17 de desembre de 2014, que l’esposa de 60 anys, no tenia dret a percebre pensió de jubilació i s’havia dedicat de forma exclusiva a cura de la família durant els 38 anys de matrimoni.
- Finalment, la Sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona, Secció 1ª, de 6 de març de 2014, va considerar improcedent fixar una temporalitat a aquesta prestació davant la falta de previsió de la possibilitat de superar el desequilibri, circumstància que es considera excepcional a l’efecte de l’article 233-17.4 del Codi Civil de Catalunya.
Pot apreciar-se, per tant que en els casos de llarga durada de la convivència en el qual un dels cònjuges no ha tingut accés al treball i s’ha dedicat de forma exclusiva a cura de la família, no sol fixar-se límit temporal en concedir el dret a la prestació compensatòria. Ara bé, si canviessin les circumstàncies la pensió pot ser modificada o extingida per a qualsevol de les dues parts implicades, però el més important és que cada supòsit deu tractar-se de forma individual i separada i que difícilment hi ha dos casos iguals i per tant, dues resolucions iguals.
Summary
Article Name
La temporalitat de la prestació compensatòria, conforme al Codi Civil de Catalunya.
Description
Els nostres tribunals han resolt el tema del termini i durada de la pensió compensatòria de diferents maneres.
Author
Domenech Delsors Advocats
Publisher Name
Domenech Delsors Advocats
Publisher Logo
