En quines circumstàncies es pot desheretar a un familiar proper?

El principi del dret successori és la llibertat de testar. És a dir, tota persona té dret a decidir el destí dels seus béns després de la seva mort. No obstant això, aquest dret es veu limitat pel que fa a la institució de les legítimes.

Contràriament al Dret comú, el Dret Civil Català és pioner en la protecció de la lliure voluntat del testador, com més endavant expliquem i com ha confirmat una recent Sentència que, llegida en sentit contrari, ho reafirma.

Què és la institució de les legítimes

Comencem per explicar en què consisteix la institució de les legítimes: Les legítimes és l’obligació d’atribuir una quantitat determinada dels béns a determinats familiars, els legitimaris. Però les legítimes tenen una excepció:  el desheretament, i aquí és on trobem la diferència entre el dret civil català i el dret civil comú.

Recentment, s’ha publicat a la premsa una sentència del Tribunal Suprem establint que la falta de relació entre familiars, per exemple en el cas de la Sentència, la falta de relació amb entre els avis i les netes per falta de relació des de la mort prematura del seu fill, no és una causa suficient per desheretar. Però si apliquéssim el dret civil català, sí que ho seria. A continuació us ho expliquem.

La Sentència 419/2022 dictada pel Tribunal Suprem el passat 24 de maig de 2022 ha dictaminat que la falta de relació, indiferència de tracte o distanciament familiar entre el causant (l’atorgant del testament) i el legitimari (o també anomenat hereu forçós: fills en cas de pares, també al revés pares respecte de fills premorts sense descendència, nets en cas d’avis amb pares premorts, etc.) no és una justa causa per desheretar-lo i que és necessària una justificació acreditada d’haver existit una conducta activa com el maltractament psicològic o haver proferit injúries de paraula (per exemple), i sempre manifestant-ho degudament al testament i inclús amb informes mèdics o pericials.

El Tribunal considera que per més dolor que pugui causar la separació o manca de contacte entre familiars no és motiu suficient que justifiqui un desheretament.

A qui s’aplica el dret comú i a qui s’aplica el dret català?

Ara bé, a qui s’aplica el dret comú i el dret català? Ens ho diu la Llei:  s’aplica el dret català als ciutadans que tinguin el veïnatge a Catalunya el qual s’adquireix per

• naixement de pares que tinguin veïnatge a Catalunya,
• per adopció,
• per residència durant dos anys sempre que l’interessat manifesta la seva voluntat,
• o bé per residència continuada durant deu anys

i sempre en cas de dubte, preval la del lloc de naixement.

El Codi Civil de Catalunya estableix ben clarament en el seu article 451-17.2 que la simple manca de relació és causa més que suficient per desheretar algú. La norma catalana estableix

“Són causes de desheretament: e) L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari”.

És a dir, a Catalunya és possible atorgar testament desheretant completament a algú només manifestant que no hi ha hagut relació entre l’atorgant i el familiar perquè aquest últim no l’ha volguda mantenir.

Característiques de la legislació catalana en matèria d’herències

Així doncs, la legislació pròpia catalana protegeix més el testador que no pas el legitimari (al contrari que la legislació comuna), donant-li alta transcendència a la relació entre familiars, fent gairebé obligatori per fills i nets, mantenir tracte amb els seus pares i avis a fi i efecte de poder rebre, com a mínim, la legítima.

Recordem que el fet de desheretar no significa no nomenar hereu el fill, per exemple, sinó que va molt més enllà, desheretar suposa eliminar el dret dels hereus forçosos a percebre inclús la legítima, que és el 25% del valor de l’herència, és a dir, quedar-se sense absolutament res.

Per tant, un pare pot no instituir hereu el seu fill, però si no du a terme cap manifestació especial en el testament, aleshores el fill té garantida la legítima que li correspongui, que li haurà d’abonar l’hereu designat.

En conclusió, malgrat la nova sentència del Tribunal Suprem, aquesta no afecta Catalunya, on es podrà continuar desheretant els legitimaris pel simple fet de no mantenir relació familiar, sense haver d’acreditar una conducta activa negativa per part del legitimari cap al causant.

Si teniu alguna pregunta o qüestió a l’hora de confeccionar el vostre testament o d’interpretar-lo, en cas de ser hereu o legitimari, poseu-vos en contacte amb el nostre despatx i us assessorarem.

També us pot interessar