ERTO i Concurs de Creditors, solucions enfront de la crisi de la covid19
La crisi sanitària s’està allargant més del que es preveu: per això volem continuar informant sobre mesures de reestructuració per a esmorteir les seves conseqüències econòmiques.
En els últims dies m’han arribat diverses consultes sobre la compatibilitat d’aquestes dues “solucions” enfront de la crisi, l’ERTO i el concurs de creditors.
Actualment, amb la legislació vigent, no existeix cap prohibició que impedeixi sol·licitar el concurs de creditors quan s’ha tramitat un ERTO.
L’ERTO pot ser una solució per a corregir una determinada problemàtica laboral i els concursos de creditors són una possible solució davant una situació d’insolvència, actual o imminent, és a dir, quan l’empresa és incapaç de fer front a les seves obligacions exigibles de pagament.
Totes dues mesures són compatibles, i poden sol·licitar-se en un i un altre moment segons resulti més convenient: poden presentar-se abans, durant i després del concurs de creditors. Pot ocórrer que convingui realitzar l’ERTO, després de la declaració del concurs i obtenir en l’ERTO l’empara del Jutjat Mercantil, en comptes de sol·licitar l’ERTO prèviament i després el concurs de creditors. Però de cap manera l’ERTO ha de ser previ a la sol·licitud del concurs.
Parlarem breument de la sol·licitud i tramitació de l’ERTO en el concurs i en el preconcurs de creditors.
Sol·licitud i tramitació de l’ERTO en el concurs i preconcurs de creditors.
Competència.
La competència del concurs de creditors recau en el jutjat del mercantil conforme l’article 44.1 del Text Refós de la Llei Concursal (d’ara endavant TRLConcursal): “Són competents per a declarar i tramitar el concurs de creditors els jutges del mercantil”.
En el concurs de creditors, la competència per a conèixer la sol·licitud d’extinció de contractes de treball en seu concursal ve recollida en l’article 53.1 TRLConcursal, conforme al qual:
“La jurisdicció del jutge del concurs és exclusiva i excloent per a conèixer de les accions socials que tinguin per objecte la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament, la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que, conforme a la legislació laboral i al que s’estableix en aquesta llei, tinguin caràcter col·lectiu, així com de les quals versin sobre la suspensió o extinció de contractes d’alta direcció.”
Legislació i procediment aplicables.
Les disposicions aplicables al procediment d’extinció col·lectiva de contractes de treball en el si del procediment concursal seran les específicament previstes en el Text Refós de la Llei Concursal, norma a la qual expressament remet el mateix article 57 del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, aprovat Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.
Només en el no previst en els preceptes concursals existeix una remissió a la legislació laboral (article 169.2 TRLConcursal). Concretament, el procediment aplicable es recull en l’article 169.2, de la meritada norma, amb remissió als articles següents, articles 170 a 185 TRLConcursal:
«Declarat el concurs, la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament i la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, es tramitaran per les regles establertes en aquesta Subsecció quan tinguin caràcter col·lectiu.»
Legitimació per a sol·licitar l’extinció dels contractes de treball.
Segons l’article 171 TRLConcursal, estaran legitimats per a sol·licitar al Jutge del concurs l’extinció col·lectiva de contractes de treball, tant l’administració concursal com el deutor o els treballadors de l’empresa, a través dels seus representants legals.
Moment processal per a la sol·licitud d’extinció dels contractes de treball.
L’article 172 TRLConcursal disposa que l’adopció de les mesures que es poden sol·licitar en l’article 171 TRLConcursal, entre les quals es troba l’extinció col·lectiva de contractes de treball, només podrà dur-se a terme una vegada emès l’informe preceptiu per l’administració concursal a què es refereix l’article 290 TRLConcursal.
No obstant això, en aquells casos a què la viabilitat futura de l’empresa pugui veure’s greument compromesa, així com l’ocupació i causar greu perjudici als treballadors, acreditant aquesta circumstància, la sol·licitud podrà realitzar-se davant el jutge en qualsevol moment del procediment des de la declaració del concurs.
L’esperit del Text Refós de la Llei Concursal ve a confirmar la possibilitat d’anticipar tràmits processals en aquells supòsits en què això beneficiï a la massa activa o bé eviti perjudicar la massa passiva, és a dir, es pretén evitar que es comprometi greument la viabilitat futura no ja de l’empresa, sinó de la satisfacció de creditors.
En aquest sentit, existeixen diversos precedents judicials que han anat interpretant amb amplitud l’excepció prevista, abans recollida en l’article 64.3 de la derogada Llei Concursal 22/2003 (actualment en art. 172 TRLConcursal), d’anticipar la sol·licitud de mesures laborals a l’emissió de l’informe d’administradors, aplicant aquesta possibilitat en altres supòsits que no es refereixen estrictament a «la viabilitat futura de l’empresa».
A títol il·lustratiu, cal esmentar l’Acte del Jutjat del Mercantil de Cadis de 15 d’abril de 2005 (la Llei 83915/2005) que, com a excepció per a admetre l’anticipació, es basava en el previsible exercici per part dels treballadors de les accions d’extinció de contractes de treball per falta de pagament de salaris de l’article 50.1.b) de l’Estatut dels Treballadors. Això, segons el citat Tribunal, podria comportar l’augment de l’endeutament de la concursada, atès que la indemnització a abonar es qualifiqués de crèdit contra la massa, exarticle 242 TRLConcursal.
Impugnació.
Existeixen diversos mitjans per a fer valer el desacord amb les resolucions dictades en els incidents concursals relatius a accions socials:
- El recurs en sentit rigorós, de suplicació davant la Sala social TSJ, competent per raó del territori en què té seu el Jutjat del concurs de què es tracti, així com els altres recursos previstos en la Llei reguladora de la jurisdicció social, que es tramitaran i resoldran davant els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, sense que cap d’ells tingui efectes suspensius sobre la tramitació del concurs ni de cap dels seus incidents, seccions o peces separades.
- L’Estatut dels Treballadors contempla accions individuals per contraposició al llit conflicte col·lectiu per a impugnar els trasllats i modificacions substancials de treball de caràcter col·lectiu, amb virtualitat suspensiva (articles 40.2 i 41.4 ET 2015).
- Finalment, la impugnació de qüestions referides estrictament a la relació jurídica individual, es recullen en un capítol específic, article 541 TRLConcursal, que regula l’incident en matèria laboral per a:
- Les accions que els treballadors o el FOGASA exercitin contra l’acte que decideixi sobre la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l’acomiadament, la suspensió de contractes i la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que, conforme a la llei, tinguin caràcter col·lectiu. Entenem que fa referència realment a qüestions que es refereixen estrictament a la relació jurídica individual cada treballador, atenent que l’Acte únicament és recurrible en suplicació per part dels representants dels treballadors i no individualment en mancar de legitimació activa (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 5607/2018, de 24 d’octubre, 3784/2018).
- Els treballadors que tinguin la condició de personal d’alta direcció poden contradir la decisió de l’administració concursal d’extingir o suspendre els contractes subscrits pel concursat amb aquests. En tots dos casos el termini és d’un mes des que van conèixer o van poder conèixer la resolució judicial, o l’administració Concursal els notifiqui la decisió adoptada.
Una altra alternativa més viable: el preconcurs.
Davant l’allau de sol·licituds de concursos que previsiblement s’aveïna, és interessant tenir en compte altres alternatives més viables i menys dràstiques al concurs de creditors com és el preconcurs.
El preconcurs, de tramitació més àgil, pot ajudar l’empresari i als seus creditors a superar la situació, permetent que l’empresa sobrevisqui i pugui continuar desenvolupant la seva activitat.
Aquest mecanisme no ha de culminar amb l’entrada en concurs de l’empresa, si en el termini establert esmenem la situació d’insolvència. Poso, per exemple, obtenir el refinançament de les nostres entitats financeres, proveïdors, etc., i mentre aconseguim aquest canvi en la nostra empresa, la llei ens dóna un període de quatre mesos molt útils per a superar la crisi.
El preconcurs pot ser d’especial utilitat per a molts casos, per ser un procés senzill i curt en el temps, que permet al deutor iniciar negociacions amb els seus creditors per a arribar a un acord amb ells i evitar el concurs, renegociant els deutes, tant en la seva quantia com en el període de pagament.
Quant al seu tràmit, consisteix en una declaració dirigida al jutjat, el qual atorga un termini de tres mesos, més un, per a realitzar un últim intent de negociació amb els nostres proveïdors, especialment amb entitats bancàries per a tractar de refinançar el deute que tingui la societat i així poder reflotar-la.
Des del meu punt de vista aporta en determinats casos avantatges substancials:
- No altera la rutina laboral durant el temps que duri el procediment: A diferència del concurs, la societat no és intervinguda per administradors concursals. És a dir, l’empresa aconsegueix mantenir els seus òrgans de govern i ser responsable de totes les decisions executives.
- Evita la mala qualificació: Les empreses en preconcurs queden protegides davant la possible sol·licitud de concurs necessari per part dels seus creditors.
- Paralitza les execucions: Des de la presentació de la comunicació no seran possibles les execucions judicials de béns o drets que siguin “necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional”.
- No afecta la imatge de l’empresa: Les empreses en preconcurs compten amb una certa privacitat respecte al procés. Malgrat que el secretari judicial pot ordenar la publicació de l’extracte de la resolució en el Registre Públic Concursal, si el deutor així ho sol·licita de manera expressa, aquest no es farà públic. No obstant això, el deutor pot demanar que s’aixequi el caràcter de reservat de la comunicació quan així ho desitgi.
- El seu cost és interessant. En un preconcurs les despeses sempre seran molt més baixos que els que es puguin donar en un concurs, ja que, la seva durada és curta i delimitada: no hi ha administrador concursal i els costos de lletrat i procurador són bastant inferiors.
Josep Domenech Delsors
Summary
Article Name
ERTO i Concurs de Creditors, solucions enfront de la crisi de la covid19
Description
Actualment, amb la legislació vigent, no existeix cap prohibició que impedeixi sol·licitar el concurs de creditors quan s'ha tramitat un ERTO. Però també és interessant tenir en compte altres alternatives més viables i menys dràstiques al concurs de creditors com és el preconcurs.
Author
Josep Domenech Delsors
Publisher Name
Domenech Delsors
Publisher Logo
