Aconsellem la regulació de l’herència digital
La nostra manera d’establir relacions ha canviat notòriament en els últims temps. Cada vegada és més freqüent contractar per internet determinats serveis, guardar fotografies en el núvol, o tenir comptes en Facebook, Instagram o LinkedIn per nomenar algunes de les més usades.
Gran part de persones de la nostra societat actual, disposa d’una vida digital paral·lela i aquest “jo digital” té un protagonisme que comporta una res menyspreable dificultat al moment de seguir gestionant aquests comptes, si arriba una incapacitat o un decés. En efectuar aquesta afirmació no solament estem al·ludint a un perfil o una pàgina en Facebook o Instagram sinó a la propietat que es deriva del que es defineix com a béns digitals.
L’herència digital es pot dividir en tres apartats. El primer concerneix a les xarxes socials i comptes de correu electrònic que parteixen d’un contracte en el qual l’usuari accepta les condicions establertes i obté els anomenats drets personalíssims. En aquest primer cas, la dificultat amb la qual es van trobant els hereus per tenir el dret de realitzar alguna gestió relacionada amb la informació emmagatzemada en aquests comptes, no és fàcil d’obtenir.
El segon grup fa referència als drets adquirits sobre determinats béns. Seria el cas del dret d’accés a un e-book comprat lícitament o també el dret a utilitzar un compte on l’usuari realitza apostes i té diners acumulats. Què passa si la família desconeix l’existència d’aquests béns? I en cas que els conegui, qui podrà seguir gaudint d’ells i en quines condicions?
Finalment, el tercer grup de béns digitals concerneix els blogs i dominis web que es poden considerar com a obres subjectes a propietat intel·lectual, per la qual cosa caldrà gestionar els seus drets d’autor.
Avui dia, com a mínim, hauríem de preguntar-nos qui gestionarà el nostre compte de correu electrònic, qui gestionarà els nostres comptes en xarxes socials, que succeirà amb la nostra imatge o les dels nostres afins amb les nostres fotos i arxius pujats al núvol el dia en què morim o en cas d’incapacitat sobrevinguda. Tot això forma part del llegat d’una persona, és estrictament personal, s’extingeix amb la defunció de la persona, i la seva eliminació o modificació no és automàtica.
Quan parlem de voluntats digitals ens referim a la designació d’un hereu digital que seria el propietari i continuador de la nostra identitat digital. En països anglosaxons es parla de digital legacy i a França de téstament numérique.
Fins avui només Facebook i Google ha creat eines que permeten l’opció d’eliminar les dades d’un usuari després de la seva defunció o designar a un administrador de comptes inactius, però aquestes solucions no cobreixen en absolut les qüestions abans esmentades i fins avui a Catalunya, i àdhuc en la resta del territori existia i segueix existint un enorme buit legal.
Per donar resposta a aquestes necessitats el govern de la Generalitat ha estat pioner a Espanya en promulgar la Llei 10/2017 de 27 de Juny que va entrar en vigor el passat 19 de Juliol sobre les voluntats digitals i de modificació, dels llibres segon i cambra del Codi Civil de Catalunya. És la primera Llei d’àmbit nacional amb aquest contingut.
La Llei regula com administrar la nostra empremta digital tant en cas de defunció com en el cas que es modifiqui judicialment la capacitat de les persones. Aquesta nova Llei també protegeix als menors davant els proveïdors de serveis digitals i un resum d’aquests casos, es troba en el vídeo al peu d’aquest article.
La Llei defineix com a voluntats digitals les disposicions establertes per una persona perquè després de la seva mort, l’hereu o marmessor o la persona que es designi, actuï davant els prestadors de serveis digitals amb qui tingués comptes actius.
Així que ara es poden ordenar les voluntats digitals en el testament codicil o en les memòries testamentaries, però també a través d’un document de voluntats digitals que l’interessat haurà d’inscriure en el Registre electrònic de voluntats digitals dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest nou registre permet la designació telemàtica de l’hereu digital des de qualsevol ordinador si es disposa de signatura electrònica. Finalment, la Llei preveu la possibilitat que l’atorgant de les voluntats digitals pugui fer constar la persona física o jurídica a les quals vol que es comuniqui l’existència de les seves voluntats digitals.
Vídeo-resum de Domemench Delsors Advocats al que també podeu accedir des del nostre Facebook:
Summary
Article Name
Controla què succeeix amb el teu llegat digital quan mors
Description
Què passa amb les teves xarxes socials i informació en internet quan mors? Pots nomenar un hereu per gestionar el llegat digital del mort.
Author
Josep Domenech Delsors
Publisher Name
Domenech Delsors Advocaats
Publisher Logo
