c/ Balmes 173, 3º 2ª, 08006 - Barcelona (España) (+34) 932 098 090 dom@domenech-advocats.com      Suscríbete
COVID19 5 Mesures A Adoptar Despres ERTOs

5 mesures a adoptar després dels ERTOs. Nou Reial decret 18/2020.

En virtut del Reial Decret d’Estat d’Alarma, gran nombre d’ocupadors, obligats per l’atur de la seva activitat, van presentar expedients de regulació temporal d’ocupació. El Decret preveu que aquests expedients es puguin mantenir durant el període que duri l’estat d’alarma, però en el moment en què l’activitat es pot recuperar, l’expedient presentat perd base legal. Per a sortir dels ERTES, cal continuar prenent decisions.

En aquest moment en què està començant la volta a una relativa normalitat és necessari plantejar mesures per a ajustar l’activitat. Per a això el Govern ha publicat l’RD 18/2020 de data 13 de maig de 2020, que conté una sèrie de mesures francament molt importants per a afrontar la imminent desescalada i en el qual s’amplien les mesures extraordinàries aplicables als ERTOs per força major.

El punt més destacat de la norma fa referència als ERTEs, distingint-se dos tipus derivats de la causa per força major: força major total i força major parcial.

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei, continuaran en situació de força major total derivada del Covid-19, aquelles empreses que no puguin reprendre la seva activitat, establint la possibilitat d’una ampliació com a màxim fins al 30 de juny de 2020.

Es regula també la denominada força major parcial. S’entendran en situació de força major parcial aquelles empreses que comptin amb un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació autoritzada sobre la base de l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, des del moment en el qual les causes reflectides en aquest precepte permetin la recuperació parcial de la seva activitat, fins al 30 de juny de 2020.

A aquest efecte, les empreses hauran de procedir a reincorporar a poc a poc als treballadors afectats en la mesura necessària per a l’exercici de la seva activitat, podran les empreses comunicar a l’autoritat laboral la renúncia a l’ERTO i al SEPE les variacions produïdes.

L’apartat 3 de l’article 4 del Reial decret llei 18/2020 estableix que perquè les exempcions resultin d’aplicació, l’empresa ha de comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social:

  1. que es troba en situació de força major total derivada del Covid-19 per estar afectada per les causes referides en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020 que impedeixin el reinici de la seva activitat, o
  2. que es troba en situació de força major parcial derivada del Covid-19 des del moment en el qual les causes reflectides en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020 permetin la recuperació parcial de la seva activitat.

Aquesta comunicació es realitzarà mitjançant una declaració responsable en la qual concorren les següents circumstàncies:

  1. ha de presentar-se a través del SistemaRED
  2. ha de presentar-se respecte de cada codi de compte de cotització en el qual figurin d’alta, a 13 de maig 2020, persones treballadores amb suspensió del seu contracte de treball o amb reducció de jornada conforme al que s’estableix en l’article 22 del Reial Decret Llei 8/2020
  3. i ha de presentar-se abans de sol·licitar el càlcul de la liquidació de quotes corresponent

IMPORTANT: Si la declaració responsable no es presenta conforme a l’indicat anteriorment, les exempcions no resultaran d’aplicació.

La Tresoreria General de la Seguretat Social continuarà exonerant, respecte a les cotitzacions reportades en els mesos de maig i juny de 2020, a les empreses incloses en els ERTO de força major total l’abonament de l’aportació empresarial sempre que, a 29 de febrer de 2020, tinguessin menys de cinquanta treballadors en situació d’alta en la Seguretat Social o el 75% General de la Seguretat Social de l’aportació, en cas que l’empresa tingués tenir cinquanta o més treballadors en aquesta data.

Les empreses afectades pels ERTO de força major parcial quedaran exonerades de l’abonament de l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social de la següent manera:

Respecte de les persones treballadores que reiniciïn la seva activitat a partir de la data d’efectes de la renúncia i dels períodes i percentatges de jornada treballats des d’aquest reinici, l’exempció aconseguirà el 85% de l’aportació empresarial reportada al maig de 2020 i el 70% de l’aportació empresarial reportada al juny de 2020. Quan l’empresa hagués tingut menys de cinquanta treballadors d’alta en la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020.

Si l’empresa el 29 de febrer de 2020 tingués cinquanta o mes treballadors, l’exempció aconseguirà el 60% de l’aportació empresarial reportada al maig de 2020 i el 45% al juny.

Respecte de les persones treballadores d’aquestes empreses que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de la data d’efectes de la renúncia i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió quan l’empresa hagués tingut més de cinquanta treballadors d’alta en la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020, l’exempció aconseguirà el 45% de l’aportació empresarial reportada al maig de 2020 i el 30% de l’aportació empresarial reportada al juny de 2020.

Les societats mercantils que s’acullin a les mesures exposades anteriorment no podran procedir al repartiment de dividends tret que abonin prèviament l’import corresponent a l’exoneració aplicada a les quotes de la seguretat social, aquesta limitació no s’aplica per a aquelles empreses que tinguessin menys de 50 treballadors.

Els procediments de suspensió i reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció podran iniciar-se mentre estigui vigent un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació per força major, aspecte molt important perquè les empreses no es trobin sense cobertura.

Amb el mateix propòsit anterior si l’expedient de regulació temporal d’ocupació per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció s’iniciï després de la finalització d’un expedient temporal de regulació d’ocupació basada en la causa prevista en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020 de 17 de març, la data d’efectes d’aquell es retrotraurà a la data de finalització del de força major.

Finalment, aquest RD 18/2020 modifica la disposició addicional sisena sobre la Salvaguarda de l’ocupació assenyalant que les mesures extraordinàries aprovades en l’àmbit laboral, bàsicament les exoneracions de quotes a la Seguretat Social, estaran subjectes al compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l’activitat.

Hi ha excepcions. Aquest compromís no es considerarà incomplit quan el contracte de treball s’extingeixi per acomiadament disciplinari declarat com a procedent, dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa de la persona treballadora, ni per la fi de la crida de les persones amb contracte fix-discontinu o la finalització d’un contracte temporal per expiració del temps convingut o per la realització de l’obra o servei.

Enumerarem les mesures que creiem més notòries que poden ser preses pels nostres clients a fi d’afrontar el nou període.

1.- Reducció paulatina dels ERTOs

La Dirección General de Trabajo va publicar el passat 1 de maig de 2020, un criteri d’actuació referent a la possibilitat de  reduir l’aplicació gradual dels ERTOs presentats per força major i que la majoria van ser concedits amb efectes del 16 de març fins que es decretés per part del Govern la fi de l’estat d’alarma..

Conforme a aquest criteri, les empreses que estiguessin aplicant les mesures de suspensió o reducció de jornada poden renunciar a aquestes, de manera total o parcial, respecte de part o la totalitat de la plantilla, i de manera progressiva, segons vagin desapareixent les raons vinculades per força major, això ve reforçat pel RD 18/2020.

Igualment serà possible alterar la mesura suspensiva inicialment plantejada i facilitar el trànsit cap a les reduccions de jornada, que suposen un menor impacte econòmic sobre els treballadors i permetran atendre gradualment la creixent oferta i demanda de productes i serveis de les empreses.

2.- Presentació d’un nou ERTO per causes objectives

El Reial Decret Llei 8/2020 publicat el 18 de març 2020 que regulava l’ERTO per força major, també regula l’ERTO per causes objectives relacionades amb el Covid-19 establint un procediment especial amb tràmits reduïts, però diferents que el de força major. Aquesta tal vegada sigui la solució per a moltes empreses en les quals no puguin incorporar al 100% de la plantilla una vegada aixecat l’estat d’alarma. L’RD 18/2020, ens aclareix que podrà sol·licitar-se amb efectes retroactius si bé la nostra recomanació és actuar amb previsió.

 3.- Mesures a prendre respecte als contractes vigents.  

a.- Pel que respecta als arrendaments, l’RD 15/2015, concedeix un termini concret als inquilins per a sol·licitar una moratòria de fins a 24 mesos del pagament de la renda, per als grans tenedors.

Insistim a aplicar en tota la seva extensió, la regulació que respecte als arrendaments, es va decretar pel RD 15/2020, i que poden trobar resumida en el nostre article anterior.

Referent a altres contractes, és de plena aplicació la figura jurisprudencial de la clàusula “rebus sic stantibus”, per a supòsits de desequilibri de prestacions en contractes que queden desajustats per a una de les parts. Es tracta mitjançant la negociació o mitjançant demanda judicial amb fonament a aquesta figura desenvolupada per la nostra Jurisprudència, restablir l’equilibri de les prestacions contractuals. El seu objectiu últim és trobar una solució que equilibri la posició entre les parts contractants, mitjançant la modulació de les obligacions contractuals, sempre que concorrin una sèrie de requisits.

En major mesura en aquests casos caldrà realitzar una anàlisi concreta del contracte, valorant si la situació ha comportat la impossibilitat de la prestació o una prestació deficient o incompleta.

Sempre cal analitzar el cas concret de manera minuciosa.

4.- Mesures que pretenen donar una solució, a la dificultats d’atendre les obligacions imminents.

A.- Acord extrajudicial de pagaments:

El Títol X de la Llei Concursal regula el mecanisme de l’Acord Extrajudicial de Pagaments. El mateix va ser configurat per a les persones físiques, però també preveu que les petites i mitjanes empreses puguin acollir-se a aquest.

Poden beneficiar-se de l’Acord Extrajudicial de Pagaments:

Les persones físiques que es trobin en situació d’insolvència els deutes de la qual no superin els 5 milions d’euros i les persones jurídiques que es trobin en situació d’insolvència, l’estimació inicial de la qual de l’actiu i passiu exigible no superi els 5 milions d’euros, que tinguin menys de 50 creditors i que disposin d’actius suficients per a satisfer les despeses pròpies de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

L’acord extrajudicial de pagaments pot consistir en:

  • Esperes per un termini no superior a 10 anys.
  • Cessió de béns o drets en paga de tot o part de crèdits.
  • Conversió de deute en accions o participacions.
  • Conversió de deute en préstecs participatius de durada inferior a 10 anys, en obligacions convertibles o préstecs subordinats, préstecs amb interessos capitalitzables o qualsevol altre instrument financer de rang, venciment o característiques diferents del deute original.

S’estableixen les següents majories necessàries per a aprovar un Acord Extrajudicial de Pagaments:

  • Vot favorable del 60% del passiu que pugui veure’s afectat per l’acord: per a acords amb esperes per termini no superiors a 5 anys, quitacions no superiors al 25%, o conversió de deute en préstecs participatius per termini no superior a 5 anys
  • Vot favorable del 75% del passiu que pugui veure’s afectat per l’acord: per a acords amb esperes per termini superior a 5 anys, però no superiors a 10 anys, quitacions superiors al 25%, i altres mesures previstes.

B.- Concurs de Creditors 

És indubtablement una solució davant les actuals circumstàncies de dificultat econòmica. Presentar un concurs pot ser una bona solució per a donar continuïtat a la teva empresa, o bé, per a tancar-la de forma ordenada evitant la responsabilitat de l’òrgan d’administració. Insistim en la necessitat d’estudiar cada cas de manera independent i minuciosa.

C.- Mecanisme de Segona Oportunitat

Aquest mecanisme dóna empara a les persones físiques (empresàries i no empresàries) en situació d’insolvència per a arribar a un acord amb els creditors, liquidar el patrimoni per a pagar els crèdits i, si escau, sol·licitar el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. No obstant això, sent una solució a tenir en compte presenta diverses dificultats pràctiques.

El procediment preveu una primera fase de mediació davant Notario, que evitaria la via judicial. Primer problema: trobar un mediador. La dificultat no és tant trobar-ho, sinó que el mediador accepti, ja que en tenir els deutors molt pocs recursos econòmics, el mediador es planteja dubtes de no veure retribuïda la seva labor, risc sens dubte cert, i en molts casos els professionals del dret ens trobem sense designa de mediador concursal, sense que això impedeixi passar la següent fase que és la via judicial.

Si fracassa la mediació, iniciem la via judicial amb una demanda en el partit judicial del domicili del deutor. Segona dificultat: quan el deutor no és empresari, el jutjat en qüestió no és un jutjat mercantil especialitzat en procediments concursals i això pot retardar el tràmit. És el nostre parer que la competència hauria de recaure sempre en els jutjats mercantils.

Tercer punt problemàtic: aconseguir el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet. La seva finalitat és liquidar tots els deutes existents fins i tot no existint béns suficients del deutor per a fer front al seu pagament. Per a això resulta imprescindible provar la bona fe del deutor.

Hi ha possibilitats d’establir fórmules que esmorteeixin i disminueixin els efectes derivats de la crisi sanitària i econòmica en la qual estem immersos. El nostre consell és anticipar-se en la mesura del possible i no esperar que sigui molt tard, aplicant tots els mecanismes que la llei i el nostre ordenament jurídic permeten ja siguin anteriors a l’estat d’alarma i/o les dictades recentment pel Govern.

 

Summary
5 mesures a adoptar després dels ERTOs. Nou Reial decret 18/2020.
Article Name
5 mesures a adoptar després dels ERTOs. Nou Reial decret 18/2020.
Description
El Decret preveu que els ERTEs es mantinguin durant el període que duri l'estat d'alarma, però quan l'activitat es pugui recuperar, l'expedient presentat perd base legal. Per a sortir dels ERTES, cal continuar prenent decisions.
Author
Publisher Name
Domenech Delsors Advocats
Publisher Logo
This site uses cookies to enhance your experience. By continuing to the site you accept their use. More info in our cookies policy.     ACCEPT